Propietats en funció de les característiques:
- 1. Òptiques: Es poden percebre a cop de vista, condicions:
- Característiques pròpies del suport paperer.
- Font lluminosa que incideix en el mateix.
- Geometria de mesures de l'aparell.
1.1. Blancor
S'associa amb l'absència de groc o la presència de blau, la propietat depèn de la funció de la persona.
L'òxid de magnesi s'utilitza com a blanc patró i se li assigna un valor de 100% de blanc.
Es pot augmentar el grau de blancor amb:
- Colorants blaus
- Blanquejador òptics
- Agents blanquejants
- Pigments blancs
Influeix en els valors tonals impressos.
Mesura tradicional del grau de blancor:
- Mitjançant la mesura del percentatge de reflexió.
- Deduir el tipus de blanc del suport.
- Per comparació amb un blanc estàndard.
1.2. Color
És la tonalitat que té un determinat suport paperer.
El color s'aconsegueix amb l'addició de pigments o colorants. Es pot realitzar en massa o a nivell superficial.
La uniformitat de color d'un paper és molt important per poder obtenir valors idèntics a les zones imatge.
Factors:
- Naturalesa superficial.
- Constitució de la retina.
- Composició de la llum.
El color es pot mesurar per comparació amb mostres estàndards o bé amb un colorímetre.
1.3. Lluminositat
És el percentatge de reflexió d'una longitud d'ona estàndard (457nm).
Afecta al contrast, als valors tonals de la imatge i a l'aspecte global del producte imprès.
La mesura pot realitzar-se per compraració amb una mostra estàndard.La uniformitat de color d'un paper és molt important per poder obtenir valors idèntics a les zones imatge.
Factors:
- Naturalesa superficial.
- Constitució de la retina.
- Composició de la llum.
El color es pot mesurar per comparació amb mostres estàndards o bé amb un colorímetre.
1.3. Lluminositat
És el percentatge de reflexió d'una longitud d'ona estàndard (457nm).
Afecta al contrast, als valors tonals de la imatge i a l'aspecte global del producte imprès.
1.4. Opacitat
És la capacitat de tapar el que hiha a sota, no deixa passar la llum al seu través.
- Augmenta en acolorir el suport.
- És major en papers porosos i poc densos.
- Augmenta en augmentar e lgramatge al suport.
- Els papers estucats tenen major opacitat que els no estucats.
- Disminueix amb el refinat.
- Disminueix si al suport se li afegeixen ceres o olis.
Mesura la llum que travessa el paper en comparació a la lum incident. Es mesura amb un densitòmetre.
1.5. Brillantor
Grau de la llum refelxada a 45º, 60º, 75º, s'aconseguiex per calandrat.
- Augmenta amb el gramatge.
- Depen de la composició de la salsa d'estuc.
- Augemnta la llisura superficial del suport.
- Augmenta amb el calandrat.
- A més brillantor del paper, més brillantor de la tinta.
Per mesurar la brillantor s'utilitza un brillòmetre.
- 2. Físiques:
2.1. Porositat
És la relució entre el volum d'aire del suport paperer respecte al volum total.
Els suports paperer són materials porosos.
- Tipus de fibre: llargues (molt porosos) o curtes (més compacte)
- Tipus de refinament de la pasta.
- Encolat interior
- Pressió durant la formación del full.
- Calandrat
Es mesura amb la tinta poromètrica, diposita una gota d'aquesta tinta en una pesa i col·locar-la sobre el paper a diferents temps, eliminar la tinta que no ha penetrat en el suport i fer la mesura amb un densitòmetre.
2.2. Llisor superficial
És la diferència entre una superfície totalment plana i la que presenta un suport paperer, aparentment y de comportament.
La llisor depèn de:
- La fibra.
- La longitud de les fibres.
- El refinat de la pasta paperera.
- L'acabat superficial.
- L'estrucutura de la tela.
- El volum del suport.
Influeix en la qualitat del producte imprès.
Es mesura utilitzant tinta "Microcontourtest", que consosteix en imprimir amb aquesta tinta i eliminar la tinta superficial.
2.3. Gramatge
És el pes en grams d'una superficie d'un metre quadrat de suport paperer.
Està relacionat amb el suport paperer:
- La porositat
- L'espessor
- L'acabat
Es mideix amb una balança electrònica.
2.4. Uniformitat d'espessor o calibre
És la distancia existent entre una cara i l'altra sel suport paperer.
L'uniformitat està en funció del suport paperer:
- Irregularitats presents en una o altra cara
- Tipus de suport
- Càrregues que posseix
- Les vibracions
Es mesura amb un caibre o peu de rei.
2.5. Densitat Aparent
És la relació entre la massa i el volum de la matèria que el constitueix.
Està relacionat amb el volum específic.
Està en funció:
- Refinat de la pasta
- Acabat del full
- Duresa del suport paperer
- Purositat
2.6. Duresa i compressibilitat
És la resistència que ofereix el suport papeer a ser deformat.
Són funció de:
- Grau de refinat de la pasta
- Porositat del suport paperer
- Distribució de les fibres
- A major lisor i duresa, menor compressibilitat
Es mesura amb un duròmetre.
2.7. Estabilitat dimensional
És la facultat dels suports paperers de mantenir estables les seves dimensions.
Depenen de:
- L'humitat relativa al ambient.
- Com més llarga és la fibra, major la estabilitat dimensional.
- Com major és la composició fibrosa, menos l'estabilitat dimensional.
La mesura de més senzilla es realtiza mitjançant el sistema d'immersió en aigua.
2.8. Uniformitat interna
És la homogenitat, en quantitat i qualitat, en què les fibres es troben disrtibüides dins el suport
La mesura es fa mitjançant un microscopi o contingut de cendres.
2.3. Gramatge
És el pes en grams d'una superficie d'un metre quadrat de suport paperer.
Està relacionat amb el suport paperer:
- La porositat
- L'espessor
- L'acabat
Es mideix amb una balança electrònica.
2.4. Uniformitat d'espessor o calibre
És la distancia existent entre una cara i l'altra sel suport paperer.
L'uniformitat està en funció del suport paperer:
- Irregularitats presents en una o altra cara
- Tipus de suport
- Càrregues que posseix
- Les vibracions
Es mesura amb un caibre o peu de rei.
2.5. Densitat Aparent
És la relació entre la massa i el volum de la matèria que el constitueix.
Està relacionat amb el volum específic.
Està en funció:
- Refinat de la pasta
- Acabat del full
- Duresa del suport paperer
- Purositat
2.6. Duresa i compressibilitat
És la resistència que ofereix el suport papeer a ser deformat.
Són funció de:
- Grau de refinat de la pasta
- Porositat del suport paperer
- Distribució de les fibres
- A major lisor i duresa, menor compressibilitat
Es mesura amb un duròmetre.
2.7. Estabilitat dimensional
És la facultat dels suports paperers de mantenir estables les seves dimensions.
Depenen de:
- L'humitat relativa al ambient.
- Com més llarga és la fibra, major la estabilitat dimensional.
- Com major és la composició fibrosa, menos l'estabilitat dimensional.
La mesura de més senzilla es realtiza mitjançant el sistema d'immersió en aigua.
2.8. Uniformitat interna
És la homogenitat, en quantitat i qualitat, en què les fibres es troben disrtibüides dins el suport
La mesura es fa mitjançant un microscopi o contingut de cendres.
- 3. Químiques
3.1. Grau d'acidesa
L'acidesa i l'alcalinitat d'una solució aquosa s'expressa mitjançant una escala de base logarítmica amb valor de pH que osclien entre 0 i 14.
Un pH massa àcid del suport paper provoca:
- Emulsió de l'aigua i retard en l'assecatge de la tinta.
- Envelliment del suport.
- Disminució de la solidesa.
Factors que influeixen:- Disminució de la solidesa.
- 4. Propietats que influeixen directament en la impresió
4.1. Humitat absoluta
És el contingut d'aigua que poseeix un suport paperer expressat en percentatge del seu pes total.
Depèn:
- Tipus de fibres.
- Procès de fabricació.
- Tipus de càrregues i additius que s'hi afegeixen.
El suport paperer es dilata i això pot ocasionar problemes de registre.
4.2. Humitat relativa
És la humitat realtiva de l'aire amb que es troba en equilibri
Depèn de:
- Composició del suport paperer.
- Tipus i quantitats de fibres.
- Tipus i quantitats de càrregues i additius.
Afecta a:
- Assecatge de la tinta.
- La resistència a la tracció.
- La resistència al plegat augemnta bastant.
4.3. Absorbció
És la velocitat en què la tinta penentra en el suport i la quantitat relativa que passa de la superfície a l'interior.
Influeix directament en el temps d'assecatge.
Depèn de:
- Composició i ditribució de les fibres en el paper.
- Tipus de càrregues.
- Tipus d'additius.
Disminueix amb:
- Grau de refinat de la pasta paperera.
- Revestiment superficial del suport paperer.
- Calandrat.
- Encolat superficial.
4.4. Sentit de la fibra
Ve donat per la direcció de la màquina en el procés de fabricació del mateix.
La direcció de la fibra es distingueix:
- Els suports paperers es radguen i dobleguen amb facilitat.
- La resitència de la tensió és gran sentit de la fibra.
- La rigidesa dels suports paperers és gran sentit de la fibra.
- La tendència a curvar-se dels suports paperers es molt gran sentit s contrafibra.
- L'estabilitat dimensional dels suports paperers és més gran en el sentit de la fibra.
4.5. Neteja superficial
És el desprendiment tant de fibres com a càrregues o pigments prodüits en processos de tall, fricció entre fulls, empaquetat, etc.
4.6. Planeitat
En cas contrari el paper tendria problemes de:
- Falta de registre.
- Entrada en màquina.
- Doble impressió.
És defineix com l'existència d'irregularitats de major o menor tamany.
4.7. Enquadrat
La falta de enquadrat produirà problemes tant d'impressió com de postimpressió.
Manca d'enquadrament quan:
- Existeix diferencia de longitud entre les diagonals del plec.
- El plec presenta vores no rectes.
4.8. Blistering
Són bombolles que poden aparèixer a causa de la formació de vapor en el seu interior i que no ha pogut sortir a la superfície.
Apareixen amb major freqüència quan:
- S'imprimeixen massas de tinta.
- Suports papereers mat o couché.
- En màquines on es realitza cautxú.
- No solen aparèixer en suports estucats.
4.9. Resistència a la tracció o tracció
És el màxim esforç de tensió, sota unes condicions determinades.
És importat per a: - Rotatives òfset bobina.
- Embolcalls.
- Bosses.
- Tovalloles de paper.
Per la tensió depen de:
- Sentit de fibra de paper.
- Gramatge del paper.
- Unió entre fibres.
- Càrregues que s'apliquen.
- Humitat relativa.
- Refinació de la pasta.
- Càrregues.
- Gramatge.
- Longitud de les fibres.
4.10. Resistència a l'arrancat
És la falta de cohesió superficial del suport paper.
Depèn de:
- Tir de la tinta.
- Viscositat de la tinta.
- Grau d'encotat de les fibres.
- Velocitat d'impressió.
- Longitud de les fibres.
- Percentatge de càrregues.
- Refinat.
Per mesurar s'utilitza les Ceres Denisson.
- 5. Propietats que influeixen en el producte imprés
5.1. Resistència al plegat
És el nombre de plecs dobles que un suport paperer pot aguantar abans de la seva ruptura:
La seva resistència és:
- Major de contrafibra.
- Major si el tamany de les fibres augmenta.
- Major al augmentar el gramatge, el refinat, el setinat i el % de càrregues.
- Disminueix amb l'envelliment del suport i també si es resseca.
És important per a:
- Cobertes de llibres.
- Docuements.
- Mapes.
- Billets.
- Sobres.
- Papers per embalatge.
5.2. Resistència a l'abrassió
Tipus de resistència adient per no trencar-se, cal comprovar la resistència de la imatge a l'abrassió i considerar la seva variació quan es mullen.
5.3. Resistència a l'aigua
Aquesta resistència depèm de:
- Quantitat d'aigua present.
- Temperatura.
- Grau d'encolat superficial.
- Grau de deteriorament del suport paperer.
5.4. Resistència a la llum o envelliment
Canvia de color cap a un to més pàlid en un temps relativament curt, l'envelliment pot variar per acidesa.
Depèn de:
- Intensitat i tipus de llum.
- Condicions atmosfèriques.
5.5. Resistència a el calor
El calor fa disminuïr la humitat del suport paperer donat que evapora l'aigua que conté.
Tenen un millor resistència
5.6. Encolat
És la capacitat d'absorció que presenten un suport paperer expressat en %.
El grau està relacionat amb la resistència que ofereix a la penetració d'aigua.
Tipus:
- Intern o de massa.
- Superficial.
El grau d'encolat massa elevat pot trencar el porus del suport paperer i donar problemes d'assecament.
5.7. Permeabilitat al vapor d'aigua
És la transmissió d'aigua (en grams) d'un costat a un altre del suport paperer per a una superfície d'un merte quadrat.
És de gran importància en material d'embalatge.
La quantitat d'aigua que passa depèn de:
- Superfície de contacte.
- Temps que dura el contacte.
- Diferéncia d'humitat.
- Espessor.
5.8. Permeabilitat als greixos
És la major o menor facilitat que presenten els suports paperers a la penetració d'olis o greixos.
Es realitza per capil·laritat dels porus existents i no per absorbció.
5.9. Permeabilitat als gasos
És la resistència que ofereix un suport paperer a la penetració i difucsió d'un gas.
Tipus de resistència adient per no trencar-se, cal comprovar la resistència de la imatge a l'abrassió i considerar la seva variació quan es mullen.
5.3. Resistència a l'aigua
Aquesta resistència depèm de:
- Quantitat d'aigua present.
- Temperatura.
- Grau d'encolat superficial.
- Grau de deteriorament del suport paperer.
5.4. Resistència a la llum o envelliment
Canvia de color cap a un to més pàlid en un temps relativament curt, l'envelliment pot variar per acidesa.
Depèn de:
- Intensitat i tipus de llum.
- Condicions atmosfèriques.
5.5. Resistència a el calor
El calor fa disminuïr la humitat del suport paperer donat que evapora l'aigua que conté.
Tenen un millor resistència
5.6. Encolat
És la capacitat d'absorció que presenten un suport paperer expressat en %.
El grau està relacionat amb la resistència que ofereix a la penetració d'aigua.
Tipus:
- Intern o de massa.
- Superficial.
El grau d'encolat massa elevat pot trencar el porus del suport paperer i donar problemes d'assecament.
5.7. Permeabilitat al vapor d'aigua
És la transmissió d'aigua (en grams) d'un costat a un altre del suport paperer per a una superfície d'un merte quadrat.
És de gran importància en material d'embalatge.
La quantitat d'aigua que passa depèn de:
- Superfície de contacte.
- Temps que dura el contacte.
- Diferéncia d'humitat.
- Espessor.
5.8. Permeabilitat als greixos
És la major o menor facilitat que presenten els suports paperers a la penetració d'olis o greixos.
Es realitza per capil·laritat dels porus existents i no per absorbció.
5.9. Permeabilitat als gasos
És la resistència que ofereix un suport paperer a la penetració i difucsió d'un gas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario