- Fibres, Tipus:
Fusta: (part més important) 2 Tipus:
1) FAFP: --> resinoses --> fibres llargues (2 a 4 mm)
Donen al paper gran resistència, la sàvia circula mitjançant puntuaciones alveoladas.
S'utilitza en paper de baix gramatge y bosses de paper.
2) FAFC: --> frondoses --> fibres curtes (1mm)
Donen la paper llisor i bona formació, la sàvia circula mitançant vasos prims.
S'utilitza en papers de gramatge superior a 150 g/m (composició 100%).
El de fibra curta % puja a mesura que augmenta el gramatge.
Composició química de la fusta: - Carbohidrats: - Cel·lulosa: (forma part de paret cel·lular de vegetals)
- Hemicel·luloses: Hidrat de carboni, es degraden fàcil)
- Lignina: és amorf i de color fosc.
Preparació de la fusta: 1. Tallat: Longitud de la fibra (frondoses 15anys, resinoses 20 anys)
Esmotxament: procés en que traiem la copa i les branques del arbre.
2. Escorxament: Elimina l'escorça ( mecànicament o químicament)
3. Estellat: Els troncs son redüits a estelles.
4. Emmagatzemar: Condicions: - Sòl séc i net
- Lloc séc i airejat
- Bon drenatge
- Fusta ben escorxada
No fusta: Les més usades són la de residus canya sucre i palla de cereals.
Longitud variables: - Palla d'arròs: 0,5 mm
- Palla de blat i ordi: 1,5 mm
- Espart: 1,1 mm
- Residus de canya: 1,7 mm
- Cotó: 30 mm
Exemple d'ús: - cotó --> papers especials d'elevada resistència i tacte molt suau.
- palla --> peper biblia i tripa de cartró ondulat.
Molts vegetals que permeten l'obtenció de fibres de manera rentable serveix per fer paper.
Sintètiques: S'utilitza per paper de resistència molt elevada.
Es fabrica amb la formació de fulls a partir de la dissolució de PE.
Càrregues i pigments: Productes inorgànics --> formen part del paper en quantitats elevades.
Diferència entra càrregues i pigments: - Lloc d'aplicació (massa, superfície)
- La granulometria (més gran, més petit)
Càrregues més usuals: caolí, talc, carbonat, càlcic i sufat cálcic.
Donen càrregues positives i/o negatives al paper.
+ posibilitat de brillantor, - porositat
Pigments: Consisteixen la part principal de la salsa d'estucat (està feta per 2 o 3 pigments).
Donen al paper una gran llisor i una bona microporositat (gasta menys tinta).
Canvien caracteristiques superficials per donar millor qualitat per imprimir
Més usats:
- Caolí (silicat àcid d'alumini): - És el més usat de tots
- Té forma hexagonal (superfície tancada i uniforme)
- Bona brillantor en calandrar
- Carbonat càlcic: - S'usa precipitat
- Finor elevada; --> bon poder de cobertura
--> bona opacitat
--> brilantor menor de caolí
--> absorbeix més que caolí
--> ús en paper mate
- Blanc satí (mescla de sulfat d'alumini i hidròxid càlcic): - S'usa poc (s'ha de moldre)
- Bona brillantor
- Diòxid de titani (TiO2) - S'usa molt poc
- Dona una opacitat molt elevada
- Pigments sintètics: (fets al laboratori a partir de silicats de Magnesi i Alumini) - Milloren la uniformitat del paper.
Efectes sobre el paper: - Propietats: --> Químiques (pH)
--> Comportament davant la llum (blancor, opacitat)
--> Densitat
--> Grandària de partícula
- Propietats químiques: --> Encolat en medi àcid i carbonat càlcic
- Blancor:
- Opacitat (augmenta): + índex de refracció
+ finor de partícula
+ quantitat de càrrega
- Densitat (d=m/V): relació entra la massa del paper i el volum que ocupa
+ quantitat de càrrega --> + densitat del paper
- Davant dos papers del mateix gramatge, el que té + densitat té menor volum específic i menor espessor
- Gramatge: relació entre la massa d'un paper i la seva superficie.
- Volum específic: relació entre el volum que ocupa el paper i la seva massa.
(espesor entre gramatge)
- Grandaria de la particula: con més fines: + blancor + opacitat + microporositat
Additius: Productes que modifiquen característiques fisiques del paper:
- Productes encolats: Disminueix la permeabilitat a l'aigua. (abans pH àcid, ara pH neutre)
- Encolats medi àcid: Coles de colofònia (extretes de la fusta de resinoses
- Encolats medi neutre: productes sintetics, no necesita regular el pH.
- Ligands de estucat: Productes químics per lligar els pigments al suport. + granulometria + quantitat de lligant.
- Produeix problemes d'arrencat de la capa d'estucat y problemes d'absorció de la tinta.
- Antiescumants: evita formació d'escumes.
- Resines de resistència en humit: resistència de paper al mullat, insolubilització dels lligands d'estucat.
- Blanquejants òptics: - Donen blancor al paper - S'usen quasi sempre - S'afegeixen en massa i superfície.
- Colorants: Serveixen per donar color al suport i s'afegeixen en massa i superfície.
- Microbicides: Eliminar el fongs, evita l'embrutiment del paper y el trancament del paper en màquina.
- Retentius i floculants: Millora la retenció de les càrregues en el paper.
FABRICACIÓ DE PASTES:
Tipus: - Mecànica: Ús paper diari, alt opacitat, alt espessor. Tipus:
- De moles o clàssica: s'obte a partir de trocs de fusta, s'utilitza defibradors.
Rendiment elevat, difícil de depurar.
- D'estelles o refí: pasta poc degradada, disminució de la mà d'obra, major cost.
- Termomecànica: millora el procés de la pasta mecànica d'estelles.
- Química termomecànica: ús d'arbres de fibra curta
- Química: Elimina quasi tot la lignina. Tipus:
- Pasta al bisulft: Temps de cocció 6 a 8 hores, no es recuperen els reactiu.
- Pasta al sulfat: Resistent, elevada recuperació de raectius químics
Ni tot el paper està fet 100% de pasta mecànica ni 100% pasta química, normalment hi ha un % de cadascuna.
BLANQUEIG DE PASTES: - Pasta mecànica: es deixa amb la blancor original
- Pasta química: blanqueig imprenscindible
Elimina la lignina no estreta de la cocció, dona millor qualitat a la impresió i produeix degradació en les fibres.
Tipus:
- Pasta química: blanqueig imprenscindible
Elimina la lignina no estreta de la cocció, dona millor qualitat a la impresió i produeix degradació en les fibres.
Tipus:
- Blanqueig convencional: fet amb calor i derivats de calor. S'estudia la seqüencia y s'agafa la millor.
- Blanqueig amb diòxid de clor: volen sustituir el clor per altres productes per la contaminació.
- Blanqueig amb ozó: es crea fent passar l'oxigen per un arc elèctric.
- Blanquieg amb enzims: degraden els enllaços entre la lignina i les fibres
- Blanqueig amb aigua oxigenada: s'utilitzen per pastes CTMP i com complement a altres processos de blanqueig.
Blanqueig --> depuració, la pasta s'envia a una fabrica integrada si es canonada. si es catronera no.
PREPARACIÓ DE PASTES: - Fibres primàries (fibra verge)
Obtenció: Fusta, plantes anuals, retalls de fàbriques residuals.
Pulper: es un aparell amb una hèlix a la part inferiror que individualitza les fibres.
Despastilladors: es un aparell de dos discos amb punxes, pasta amb partícules mal desfibrades.
Refinadors: la funció es conferir característiques a la pasta per obtenir difernets tipus de paper.
- Fibres secundàries (paperot, fibres reciclades)
Procedència: Impresos, manipulats.
S'utilitza en paper reciclat y mesclat amb fibres primàries.
Procés: pulper (depurar) --> destintat (eliminar tinta del paper reciclat) --> refinat (mateixa funció que les fibres primàries.
MÀQUINA DE PAPER: Després de refí: Tina de mescla --> Depuradors --> Màquina de paper
Tina de mescla: on es realitza la formulació del paper, es mesclen; fibres, càrregues i additius en massa.
Depuradors: procés per eliminar les impureses. Tipus:
- Probabilístics: eliminació de partícules voluminoses a través d'un tamís.
- Centrífugs: eliminació de partícules pesades a través de la força centrífuga.
Màquina de paper: Parts:
- Caixa de cap de màquina: composició: - Entrada: manté constant el cabdal en tot l'ample del cos de
caixa.
- Càmera d'expansió: part de la caixa en què la pasta agafa
l'amplada del cos de caixa.
- Rodets distribuïts: eviten la formació de flòculs.
- Taula plana: Traqueig que diposita fibres en dues direccions.
formada per una tela dense fi.
- Premses: elimina aigua del full per presió i absorbció i
consolida el full.
- Assecadors: elimina l'aigua residual per calor, provoca
contracció estructural i tensions internes, solució: tractament
superficial.
- Llises: dona llisor i regula l'espessor (no donen brillantor)
- Pope: màquina on s'enrotlla el paper en forma de bobina.
ESTUCATS FÓRA DE MÀQUINA: Estucat; operació que es realitza a l'estucadora en què s'aplica
al paper la salsa d'estucat ( pigments, lligands d'estucat, antiescumants.
Estucadora: aplica la salsa al suport per dosificar-la.
Es pot estucar per les dues cares, una vegada estucat, el paper passa a la secció d'acabats.
Pot ser d'alta brillantor, es realitza pero procediments de fabricació especials.
Tina de mescla: on es realitza la formulació del paper, es mesclen; fibres, càrregues i additius en massa.
Depuradors: procés per eliminar les impureses. Tipus:
- Probabilístics: eliminació de partícules voluminoses a través d'un tamís.
- Centrífugs: eliminació de partícules pesades a través de la força centrífuga.
Màquina de paper: Parts:
- Caixa de cap de màquina: composició: - Entrada: manté constant el cabdal en tot l'ample del cos de
caixa.
- Càmera d'expansió: part de la caixa en què la pasta agafa
l'amplada del cos de caixa.
- Rodets distribuïts: eviten la formació de flòculs.
- Taula plana: Traqueig que diposita fibres en dues direccions.
formada per una tela dense fi.
- Premses: elimina aigua del full per presió i absorbció i
consolida el full.
- Assecadors: elimina l'aigua residual per calor, provoca
contracció estructural i tensions internes, solució: tractament
superficial.
- Llises: dona llisor i regula l'espessor (no donen brillantor)
- Pope: màquina on s'enrotlla el paper en forma de bobina.
ESTUCATS FÓRA DE MÀQUINA: Estucat; operació que es realitza a l'estucadora en què s'aplica
al paper la salsa d'estucat ( pigments, lligands d'estucat, antiescumants.
Estucadora: aplica la salsa al suport per dosificar-la.
Es pot estucar per les dues cares, una vegada estucat, el paper passa a la secció d'acabats.
Pot ser d'alta brillantor, es realitza pero procediments de fabricació especials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario