2. Propietats dels suports paperers

Es molt important escollir el tipus de suport més adient per realitzar la producció d'un producte per evitar problemes.
Propietats en funció de les característiques:

• 1. Òptiques: Es poden percebre a cop de vista, condicions:

- Característiques pròpies del suport paperer.

- Font lluminosa que incideix en el mateix.

- Geometria de mesures de l'aparell.

1.1. Blancor

S'associa amb l'absència de groc o la presència de blau, la propietat depèn de la funció de la persona.

L'òxid de magnesi s'utilitza com a blanc patró i se li assigna un valor de 100% de blanc.

Es pot augmentar el grau de blancor amb:

- Colorants blaus 

- Blanquejador òptics

- Agents blanquejants

- Pigments blancs

Influeix en els valors tonals impressos.

Mesura tradicional del grau de blancor:

- Mitjançant la mesura del percentatge de reflexió.

- Deduir el tipus de blanc del suport.

- Per comparació amb un blanc estàndard.

1.2. Color

És la tonalitat que té un determinat suport paperer. 

El color s'aconsegueix amb l'addició de pigments o colorants. Es pot realitzar en massa o a nivell superficial.
La uniformitat de color d'un paper és molt important per poder obtenir valors idèntics a les zones imatge.
Factors:
- Naturalesa superficial.
- Constitució de la retina.
- Composició de la llum.
El color es pot mesurar per comparació amb mostres estàndards o bé amb un colorímetre.

1.3. Lluminositat

És el percentatge de reflexió d'una longitud d'ona estàndard (457nm).
Afecta al contrast, als valors tonals de la imatge i a l'aspecte global del producte imprès.

La mesura pot realitzar-se per compraració amb una mostra estàndard.

1.4. Opacitat

És la capacitat de tapar el que hiha a sota, no deixa passar la llum al seu través.
- Augmenta en acolorir el suport.
- És major en papers porosos i poc densos.
- Augmenta en augmentar e lgramatge al suport.
- Els papers estucats tenen major opacitat que els no estucats.
- Disminueix amb el refinat.
- Disminueix si al suport se li afegeixen ceres o olis.
Mesura la llum que travessa el paper en comparació a la lum incident. Es mesura amb un densitòmetre.

1.5. Brillantor

Grau de la llum refelxada a 45º, 60º, 75º, s'aconseguiex per calandrat.
- Augmenta amb el gramatge.
- Depen de la composició de la salsa d'estuc.
- Augemnta la llisura superficial del suport.
- Augmenta amb el calandrat.
- A més brillantor del paper, més brillantor de la tinta.
Per mesurar la brillantor s'utilitza un brillòmetre.

• 2. Físiques:

2.1. Porositat

És la relució entre el volum d'aire del suport paperer respecte al volum total.

Els suports paperer són materials porosos.

- Tipus de fibre: llargues (molt porosos) o curtes (més compacte)

- Tipus de refinament de la pasta.

- Encolat interior

- Pressió durant la formación del full.

- Calandrat

Es mesura amb la tinta poromètrica, diposita una gota d'aquesta tinta en una pesa i col·locar-la sobre el paper a diferents temps, eliminar la tinta que no ha penetrat en el suport i fer la mesura amb un densitòmetre.

2.2. Llisor superficial

És la diferència entre una superfície totalment plana i la que presenta un suport paperer, aparentment y de comportament.

La llisor depèn de:

- La fibra.

- La longitud de les fibres.

- El refinat de la pasta paperera.

- L'acabat superficial.

- L'estrucutura de la tela.

- El volum del suport.

Influeix en la qualitat del producte imprès.

Es mesura utilitzant tinta "Microcontourtest", que consosteix en imprimir  amb aquesta tinta i eliminar la tinta superficial.

2.3. Gramatge

És el pes en grams d'una superficie d'un metre quadrat de suport paperer.
Està relacionat amb el suport paperer:
- La porositat
- L'espessor
- L'acabat
Es mideix amb una balança electrònica.

2.4. Uniformitat d'espessor o calibre

És la distancia existent entre una cara i l'altra sel suport paperer.
L'uniformitat està en funció del suport paperer:
- Irregularitats presents en una o altra cara
- Tipus de suport
- Càrregues que posseix
- Les vibracions
Es mesura amb un caibre o peu de rei.

2.5. Densitat Aparent

És la relació entre la massa i el volum de la matèria que el constitueix.
Està relacionat amb el volum específic.
Està en funció:
- Refinat de la pasta
- Acabat del full
- Duresa del suport paperer
- Purositat

2.6. Duresa i compressibilitat

És la resistència que ofereix el suport papeer a ser deformat.
Són funció de:
- Grau de refinat de la pasta
- Porositat del suport paperer
- Distribució de les fibres
- A major lisor i duresa, menor compressibilitat
Es mesura amb un duròmetre.

2.7. Estabilitat dimensional

És la facultat dels suports paperers de mantenir estables les seves dimensions.
Depenen de:
- L'humitat relativa al ambient.
- Com més llarga és la fibra, major la estabilitat dimensional.
- Com major és la composició fibrosa, menos l'estabilitat dimensional.
La mesura de més senzilla es realtiza mitjançant el sistema d'immersió en aigua.

2.8. Uniformitat interna

És la homogenitat, en quantitat i qualitat, en què les fibres es troben disrtibüides dins el suport
La mesura es fa mitjançant un microscopi o contingut de cendres.

• 3. Químiques

3.1. Grau d'acidesa

L'acidesa i l'alcalinitat d'una solució aquosa s'expressa mitjançant una escala de base logarítmica amb valor de pH que osclien entre 0 i 14.

Un pH massa àcid del suport paper provoca:

- Emulsió de l'aigua i retard en l'assecatge de la tinta.

- Envelliment del suport.
- Disminució de la solidesa.

• 4. Propietats que influeixen directament en la impresió

4.1. Humitat absoluta

És el contingut d'aigua que poseeix un suport paperer  expressat en percentatge del seu pes total.

Depèn:

- Tipus de fibres.

- Procès de fabricació.

- Tipus de càrregues i additius que s'hi afegeixen.

El suport paperer es dilata i això pot ocasionar problemes de registre.

4.2. Humitat relativa

És la humitat realtiva de l'aire amb que es troba en equilibri

Depèn de: 

- Composició del suport paperer.

- Tipus i quantitats de fibres.

- Tipus i quantitats de càrregues i additius.

Afecta a:

- Assecatge de la tinta.

- La resistència a la tracció.

- La resistència al plegat augemnta bastant.

4.3. Absorbció

És la velocitat en què la tinta penentra en el suport i la quantitat relativa que passa de la superfície a l'interior.

Influeix directament en el temps d'assecatge.

Depèn de:

- Composició i ditribució de les fibres en el paper.

- Tipus de càrregues.

- Tipus d'additius.

Disminueix amb:

- Grau de refinat de la pasta paperera.

- Revestiment superficial del suport paperer.

- Calandrat.

- Encolat superficial.

4.4. Sentit de la fibra

Ve donat per la direcció de la màquina en el procés de fabricació del mateix.

La direcció de la fibra es distingueix:

- Els suports paperers es radguen i dobleguen amb facilitat.

- La resitència de la tensió és gran sentit de la fibra.

- La rigidesa dels suports paperers és gran sentit de la fibra.

- La tendència a curvar-se dels suports paperers es molt gran sentit s contrafibra.

- L'estabilitat dimensional dels suports paperers és més gran en el sentit de la fibra.

4.5. Neteja superficial

 És el desprendiment tant de fibres com a càrregues o pigments prodüits en processos de tall, fricció entre fulls, empaquetat, etc.

4.6. Planeitat

En cas contrari el paper tendria problemes de:

- Falta de registre. 

- Entrada en màquina. 

- Doble impressió.

És defineix com l'existència d'irregularitats de major o menor tamany.                                                       

4.7. Enquadrat

La falta de enquadrat produirà problemes tant d'impressió com de postimpressió.

Manca d'enquadrament quan:

- Existeix diferencia de longitud entre les diagonals del plec.

- El plec presenta vores no rectes.

4.8. Blistering

Són bombolles que poden aparèixer a causa de la formació de vapor en el seu interior i que no ha pogut sortir a la superfície.

Apareixen amb major freqüència quan:

- S'imprimeixen massas de tinta.

- Suports papereers mat o couché.

- En màquines on es realitza cautxú. 

- No solen aparèixer en suports estucats.

4.9. Resistència a la tracció o tracció

És el màxim esforç de tensió, sota unes condicions determinades.

És importat per a:                                                                                                                                       - Rotatives òfset bobina.

- Embolcalls.

- Bosses.

- Tovalloles de paper.

Per la tensió depen de:

- Sentit de fibra de paper.

- Gramatge del paper.

- Unió entre fibres.

- Càrregues que s'apliquen.                  

Factors que influeixen:
- Humitat relativa.
- Refinació de la pasta.
- Càrregues.
- Gramatge.
- Longitud de les fibres.

4.10. Resistència a l'arrancat

És la falta de cohesió superficial del suport paper.
Depèn de:
- Tir de la tinta.
- Viscositat de la tinta.
- Grau d'encotat de les fibres.
- Velocitat d'impressió.
- Longitud de les fibres.
- Percentatge de càrregues.
- Refinat.
Per mesurar s'utilitza les Ceres Denisson.

• 5. Propietats que influeixen en el producte imprés

5.1. Resistència al plegat 

És el nombre de plecs dobles que un suport paperer pot aguantar abans de la seva ruptura:

La seva resistència és:

- Major de contrafibra.

- Major si el tamany de les fibres augmenta.

- Major al augmentar el gramatge, el refinat, el setinat i el % de càrregues.

- Disminueix amb l'envelliment del suport i també si es resseca.

És important per a:

- Cobertes de llibres.

- Docuements.

- Mapes.

- Billets.

- Sobres.

- Papers per embalatge.

5.2. Resistència a l'abrassió

Tipus de resistència adient per no trencar-se, cal  comprovar la resistència de la imatge a l'abrassió i considerar la seva variació quan es mullen.

5.3. Resistència a l'aigua

Aquesta resistència depèm de:
- Quantitat d'aigua present.
- Temperatura.
- Grau d'encolat superficial.
- Grau de deteriorament del suport paperer.

5.4. Resistència a la llum o envelliment

Canvia de color cap a un to més pàlid en un temps relativament curt, l'envelliment pot variar per acidesa.
Depèn de:
- Intensitat i tipus de llum.
- Condicions atmosfèriques.

5.5. Resistència a el calor

El calor fa disminuïr la humitat del suport paperer donat que evapora l'aigua que conté.
Tenen un millor resistència

5.6. Encolat

És la capacitat d'absorció que presenten un suport paperer expressat en %.
El grau està relacionat amb la resistència que ofereix a la penetració d'aigua.
Tipus:
- Intern o de massa.
- Superficial.
El grau d'encolat massa elevat pot trencar el porus del suport paperer i donar problemes d'assecament.

5.7. Permeabilitat al vapor d'aigua

És la transmissió d'aigua (en grams) d'un costat a un altre del suport paperer per a una superfície d'un merte quadrat.
És de gran importància en material d'embalatge.
La quantitat d'aigua que passa depèn de:
- Superfície de contacte.
- Temps que dura el contacte.
- Diferéncia d'humitat.
- Espessor.

5.8. Permeabilitat als greixos

És la major o menor facilitat que presenten els suports paperers a la penetració d'olis o greixos.
Es realitza per capil·laritat dels porus existents i no per absorbció.

5.9. Permeabilitat als gasos

És la resistència que ofereix un suport paperer a la penetració i difucsió d'un gas. 

Fotografia digital

Tipus de càmeres digitals:

• Compactes per principiants (sencill, bona imatge)
• Compactes gama alta (enfoc auto, té flash)
• Prosumer (més grans, funciona ràpid)
• Rèflex (ús complicat, preu alt)

Aspectes bàsics

• Enmagatzema imatges
• Pot augmentar el zoom
• Tripode
• Flash

Important:

• Enfoc
• Zoom
• Temps
• Lluentor i nivells
• Contrast i to
• Exposició problemes (il·luminació)
• Enquadrament imatges
• Espai
• Capturar la llum
• ús color
• Balanç de color i saturació

Bits i bytes

Kilobyte --> 2^10 (bits) x 2^3 (bytes) = bites = 1024 bytes
Megabyte = 2^10 x 2^10 x 2^3 = 1024 kilobytes
Gigabyte = 2^10 x 2^10 x 2^10 x 2^3 = 1024 megabytes

8 bites = 1 byte

AM: Amplitud modulada (convencinal) --> augmenta el tamany dels punts
FM: Freqüència modulada (estocàstica) --> forma de cuc, tots els punts son petits

Punts de trama

Els punts de trama comprenen una certa quantitat de punts d'exposició en filmadora o CTP

Liniatura: quantitat de lineas de punts de trama per unitat de mesura, es mideix en lpi --> es la mesura del número de cel·les de trama per polzada.

dpi = dots per inch                                             inch = polzada
lpi = linies per inch                                             dots = punts
ppp = pixel per polzada

Quant menor sigui la lineatura més gran seran les cel·les de mitjos tons i els punts de mitjos tons.:

Lineatura reduïda a la meitat, la cel·la de mitjons tons pasarà a ser un quart.

La comunicació (explicació)

La comunicació esta dividida en diferents parts:

Emissor: --> Promotor
                --> Editor
                --> Autor
                --> Fabricant

Tipus: - Anònims
           - Determinants: - Sense ànim de lucre
                                    - Professional (autors)

           - Indeterminants: - Desconeguts
                                      - Dificil d'atribuir
                                      - Colectiu  

Producte: --> canal: Llibre manuscrit --> còdex: - pergami/paper

Missatge: Ficció, asaitg, Clasificació decimal universal (CDU)

Codi: Alfabet llatí --> Paleografia
                             --> Egipte - Fenicis - Grecs - -Romans

Receptor: - Capacitat de llegir
                - Consum --> Lectures em grup
                                 --> Impotància comunicació: - Retórica
                                                                               - Dialéctica
                                                                               - Teatre
                 - Capacitat Adquisició

Feedback: - Influència
                 - Reconeixement
                  - Ingressos                              

preimpressió

Densitat: quantitat de opacitat que es produeix en un 100% de trama. En cas d'una manca de densitat varia la tonalitat, s'empobreix.

En el guany de punt (augment tonal) hi intervenen:
- La pelicula (fotolit)
- Forma impressora
- Sistema d'impressió
- Suport

Ganancia de punt: Els punts es comprimeixen en la zona de pressió entre els cilindres. El que més afecta es el que genera per la màquina d'imprimir.

ISO 12647

Qustionari offset

CFGS Disseny i Producció editorial

C7 Organització de la Producció gràfica

QÜESTIONARI OFFSET

1. En què es basa la impressió planogràfica?

Son els diferens mètodes d’impressió o estampat d’una imatge sobre una superficie plana (bartre la tinta, fer-la fina)

2. A quin tipus de substància es refereix quan es parla d’una substància “lipòfila”?

Els tipus de substàncies són els compost químics, que al dissoldre’s son:

-       Greixos

-       Olis

-       Lípids

-       Solvents

3. Quin any i qui van inventar la tècnica d’impressió litogràfica? En què consisteix?

El va inventar Aloys Senefelder l’any 1796.

Per a aquest tipus d'impressió s'utilitza una pedra calçària lluentada sobre la qual es dibuixa la imatge a imprimir amb una matèria grassa, bé sigui mitjançant llapis o pinzell.

Aquest procés es basa en la incompatibilitat del greix i l'aigua. Una vegada la pedra està humitejada, la tinta d'impressió solament queda retinguda en les zones dibuixades prèviament. Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent

4. Any en que es descobreix l’offset tal i com l’entenem avui dia? De quin element eren les planxes llavors?

L’offset es va descubrir l’any 1903, es un sistema d’impressió que es imprimeix amb una superficie plana.

Les planxes eran de d’impressió virgen, coberta de emulsió fotosensible i es someteix a un conjunt de la llum intensa.

5. Els elements de la impressió offset són 4, anomena’ls

Els elements son:

-       Cilindre portaplanes

-       Caucho intermedi

-       Cilindre impressió

-       Tinter

-       Solució de mullat

-       Suport

6. Sobre quin tipus de suport s’acostuma a imprimir en Offset?

Imprimeix offset sobre suports absorbents (paper, cartró…)

7. Les tintes d’imprimir offset han de tenir 3 peculiaritats bàsiques, quines són?

Les peculiaritats bàsiques son:

-       Son grases

-       Estan en contacte amb el aigua

-       S’emolsiona amb la tinta

-       No perden poder de pigmentació

-       Son opaques, s’han d’imprimir…

8. % màxim d’aigua permés per barrejar amb la tinta?

El màxim permés es de 15-25%

9. Composició bàsica de la solució de mullat

La composició es:

-       Aigua

-       Alcohol isopropílic

-       Aditiu convencional

10. Quines característiques s’han de controlar a la solució de mullat?

S’ha de controlar:

-       La tensió superficial

-       Controlar PH (àcid)

-       La duresa de l’aigua

11. Què és el pH i com es mesura?

Es la concentració de ions d’hidroni presents en determinants sustancies. Es mesura amb una mena de calculadora aparell.

12. Com es pot millorar el mullat de l’aigua (es a dir que l’aigua mulli mes i millor les planxes d’offset)?

Es  pot millorar amb alcohol isonopolic.

13. Classificació de les màquines offset

Les màquines poden ser de flex, bobina marcador, taula de marcat.

14. Quina funció tenen el marcador, la taula de marcat, la zona de registre i les guies laterals a les offset plecs?

Taula marcat: trasllada paper

Guies: regula el paper

Zona registre: regitra tot el procès

Marcador: señalar y marca el paper

15. Què s’acostuma a afagir a la sortida de la màquina Offset per evitar el repintat?

S’acostuma a afegir resina.

16. Anomena seqüencialment les 5 funcions principals del sistema d’entintat

17. L’estructura del sistema d’entintat està format per 4 elements basicament, quin són?

Els elemenst bàsics són el tinter , els distribuidors

18. Classificació de les màquines offset bobina o rotativa, quina és la principal funció de cada una d’elles?

Les màquines se clasifiquen en bobina i rotativa

19. Anomena les 5 parts de l’estructura bàsica de les offset bobina.

Les 5 parts de l’estructura son: Entrada bobina à Impressió à Forn secat à post impressió à zona sortida

20. Dibuixa l’esquema del sistema d’impressió offset plecs i anomena cada una de les seves parts fonamentals, tot indicant la principal característica de cada una d’elles.

21. Dibuixa l’esquema del sistema d’impressió offset bobina i anomena cada una de les seves parts fonamentals, tot indicant la principal característica de cada una d’elles.

22. Determina els avantatges i desavantatges del sistema d’impressió ofset plecs i bobina.

Avantatges:

-       Elevada liniatura

-       Sense marca al dors

-       Sense efecte squash

-       Elevada velocitat d’impressió

-       Baix cost forma impresora

Desvantatges:

-       Regular cossos d’impressió

-       Maquinària + cost

-       Problemes d’arrencat i motes

23. Quins són els principals inconvenients de la impressió offset.

Els inconvenients son:

-       Poca constància del color per variació equilibri aigua-tinta

-       Dificil adherencia sobre supports no absorbents

-       Velocitat lenta en alta qualitat

-       Limitacions en l’acabat en línea maquines de plecs

-       Dificultat de registre per la deformació que genera l’humitat de l’aigua

-       Dificultat de secat

-       Elevat desaprofitament per ajustar la màquina

1. Matèries del paper

Matèria prima del paper:

- Fibres, Tipus:

Fusta: (part més important) 2 Tipus:

1) FAFP: --> resinoses --> fibres llargues (2 a 4 mm)
Donen al paper gran resistència, la sàvia circula mitjançant puntuaciones alveoladas.
S'utilitza en paper de baix gramatge y bosses de paper.

2) FAFC: --> frondoses --> fibres curtes (1mm)
Donen la paper llisor i bona formació, la sàvia circula mitançant vasos prims.
S'utilitza en papers de gramatge superior a 150 g/m (composició 100%).
El de fibra curta % puja a mesura que augmenta el gramatge.

Composició química de la fusta: - Carbohidrats: - Cel·lulosa: (forma part de paret cel·lular de vegetals)
                                                                            - Hemicel·luloses: Hidrat de carboni, es degraden fàcil)
                                                    -  Lignina: és amorf i de color fosc.
Preparació de la fusta:  1. Tallat: Longitud de la fibra (frondoses 15anys, resinoses 20 anys)
                                                    Esmotxament: procés en que traiem la copa i les branques del arbre.
                                     2. Escorxament: Elimina l'escorça ( mecànicament o químicament)
                                     3. Estellat: Els troncs son redüits a estelles.
                                     4. Emmagatzemar: Condicions: - Sòl séc i net
                                                                                        - Lloc séc i airejat
                                                                                        - Bon drenatge
                                                                                        - Fusta ben escorxada

No fusta: Les més usades són la de residus canya sucre i palla de cereals.
Longitud variables: - Palla d'arròs: 0,5 mm
                                - Palla de blat i ordi: 1,5 mm
                                - Espart: 1,1 mm
                                - Residus de canya: 1,7 mm
                                - Cotó: 30 mm
Exemple d'ús: - cotó --> papers especials d'elevada resistència i tacte molt suau.
                       - palla --> peper biblia i tripa de cartró ondulat.
Molts vegetals que permeten l'obtenció de fibres de manera rentable serveix per fer paper.

Sintètiques: S'utilitza per paper de resistència molt elevada.
Es fabrica amb la formació de fulls a partir de la dissolució de PE.


Càrregues i pigments: Productes inorgànics --> formen part del paper en quantitats elevades.

Diferència entra càrregues i pigments: - Lloc d'aplicació (massa, superfície)
                                                             - La granulometria (més gran, més petit)

Càrregues més usuals: caolí, talc, carbonat, càlcic i sufat cálcic.
Donen càrregues positives i/o negatives al paper.
 + posibilitat de brillantor, - porositat

Pigments: Consisteixen la part principal de la salsa d'estucat (està feta per 2 o 3 pigments).
Donen al paper una gran llisor i una bona microporositat (gasta menys tinta).
Canvien caracteristiques superficials per donar millor qualitat per imprimir
Més usats:
- Caolí (silicat àcid d'alumini): - És el més usat de tots
                                                 - Té forma hexagonal (superfície tancada i uniforme)
                                                 - Bona brillantor en calandrar

- Carbonat càlcic: - S'usa precipitat
                             - Finor elevada; --> bon poder de cobertura
                                                       --> bona opacitat
                                                       --> brilantor menor de caolí
                                                       --> absorbeix més que caolí
                                                       --> ús en paper mate

- Blanc satí (mescla de sulfat d'alumini i hidròxid càlcic): - S'usa poc (s'ha de moldre)
                                                                                          - Bona brillantor

- Diòxid de titani (TiO2) - S'usa molt poc
                                       - Dona una opacitat molt elevada

- Pigments sintètics: (fets al laboratori a partir de silicats de Magnesi i Alumini) - Milloren la uniformitat del paper.

Efectes sobre el paper: - Propietats: --> Químiques (pH)
                                                         --> Comportament davant la llum (blancor, opacitat)
                                                         --> Densitat
                                                         --> Grandària de partícula

                                      - Propietats químiques: --> Encolat en medi àcid i carbonat càlcic
                                      - Blancor:
                                      - Opacitat (augmenta): + índex de refracció
                                                                          + finor de partícula
                                                                          + quantitat de càrrega
                                      - Densitat (d=m/V): relació entra la massa del paper i el volum que ocupa
                                                                      + quantitat de càrrega --> + densitat del paper
                                                                      - Davant dos papers del mateix gramatge, el que té +                                                                                   densitat té menor volum específic i menor espessor
                                       
                                      - Gramatge: relació entre la massa d'un paper i la seva superficie.

                                      - Volum específic: relació entre el volum que ocupa el paper i la seva massa.
                                                                   (espesor entre gramatge)

                                      - Grandaria de la particula: con més fines: + blancor + opacitat + microporositat

Additius: Productes que modifiquen característiques fisiques del paper:

• Productes encolats: Disminueix la permeabilitat a l'aigua. (abans pH àcid, ara pH neutre)

- Encolats medi àcid: Coles de colofònia (extretes de la fusta de resinoses

- Encolats medi neutre: productes sintetics, no necesita regular el pH.

• Ligands de estucat: Productes químics per lligar els pigments al suport. + granulometria + quantitat de lligant.

- Produeix problemes d'arrencat de la capa d'estucat y problemes d'absorció de la tinta.

• Antiescumants: evita formació d'escumes.

• Resines de resistència en humit: resistència de paper al mullat, insolubilització dels lligands d'estucat.

• Blanquejants òptics: - Donen blancor al paper - S'usen quasi sempre - S'afegeixen en massa i superfície.

• Colorants: Serveixen per donar color al suport i s'afegeixen en massa i superfície.

• Microbicides: Eliminar el fongs, evita l'embrutiment del paper y el trancament del paper en màquina.

• Retentius i floculants: Millora la retenció de les càrregues en el paper.

FABRICACIÓ DE PASTES:

Tipus: - Mecànica: Ús paper diari, alt opacitat, alt espessor. Tipus:

                               - De moles o clàssica: s'obte a partir de trocs de fusta, s'utilitza defibradors.

                                 Rendiment elevat, difícil de depurar.

                               - D'estelles o refí: pasta poc degradada, disminució de la mà d'obra, major cost.

                               - Termomecànica: millora el procés de la pasta mecànica d'estelles.

                               - Química termomecànica: ús d'arbres de fibra curta 

            - Química: Elimina quasi tot la lignina. Tipus:

                              - Pasta al bisulft: Temps de cocció 6 a 8 hores, no es recuperen els reactiu.

                              - Pasta al sulfat: Resistent, elevada recuperació de raectius químics

Ni tot el paper està fet 100% de pasta mecànica ni 100% pasta química, normalment hi ha un % de cadascuna.

BLANQUEIG DE PASTES: - Pasta mecànica: es deixa amb la blancor original
                                                - Pasta química: blanqueig imprenscindible
Elimina la lignina no estreta de la cocció, dona millor qualitat a la impresió i produeix degradació en les fibres.
Tipus:

• Blanqueig convencional: fet amb calor i derivats de calor. S'estudia la seqüencia y s'agafa la millor.
• Blanqueig amb diòxid de clor: volen sustituir el clor per altres productes per la contaminació.
• Blanqueig amb ozó: es crea fent passar l'oxigen per un arc elèctric.
• Blanquieg amb enzims: degraden els enllaços entre la lignina i les fibres
• Blanqueig amb aigua oxigenada: s'utilitzen per pastes CTMP i com complement a altres processos de blanqueig. 

Blanqueig --> depuració, la pasta s'envia a una fabrica integrada si es canonada. si es catronera no.

PREPARACIÓ DE PASTES: - Fibres primàries (fibra verge)

                                                  Obtenció: Fusta, plantes anuals, retalls de fàbriques residuals.

Pulper: es un aparell amb una hèlix a la part inferiror que individualitza les fibres.

Despastilladors:  es un aparell de  dos discos amb punxes, pasta amb partícules mal desfibrades.

Refinadors: la funció es conferir característiques a la pasta per obtenir difernets tipus de paper. 

                                                  - Fibres secundàries (paperot, fibres reciclades)

                                                  Procedència: Impresos, manipulats.

S'utilitza en paper reciclat y mesclat amb fibres primàries.

Procés: pulper (depurar) --> destintat (eliminar tinta del paper reciclat) --> refinat (mateixa funció que les fibres primàries.

MÀQUINA DE PAPER: Després de refí: Tina de mescla --> Depuradors --> Màquina de paper

Tina de mescla: on es realitza la formulació del paper, es mesclen; fibres, càrregues i additius en massa.
Depuradors: procés per eliminar les impureses. Tipus:
- Probabilístics: eliminació de partícules voluminoses a través d'un tamís.
- Centrífugs: eliminació de partícules pesades a través de la força centrífuga.
Màquina de paper:  Parts:
- Caixa de cap de màquina: composició: - Entrada: manté constant el cabdal en tot l'ample del cos de
                                                                  caixa.                      
                                                                - Càmera d'expansió: part de la caixa en què la pasta agafa
                                                                  l'amplada del cos de caixa.
                                                                - Rodets distribuïts: eviten la formació de flòculs.
                                                                - Taula plana: Traqueig que diposita fibres en dues direccions.
                                                                  formada per una tela dense fi.
                                                                - Premses: elimina aigua del full per presió i absorbció i                
                                                                  consolida el full.
                                                                - Assecadors: elimina l'aigua residual per calor, provoca
                                                                  contracció estructural i tensions internes, solució: tractament
                                                                  superficial.
                                                                - Llises: dona llisor i regula l'espessor (no donen brillantor)
                                                                - Pope: màquina on s'enrotlla el paper en forma de bobina.

ESTUCATS FÓRA DE MÀQUINA: Estucat; operació que es realitza a l'estucadora en què s'aplica
al paper la salsa d'estucat ( pigments, lligands d'estucat, antiescumants.
Estucadora: aplica la salsa al suport per dosificar-la.
Es pot estucar per les dues cares, una vegada estucat, el paper passa a la secció d'acabats.
Pot ser d'alta brillantor, es realitza pero procediments de fabricació especials.