Tipometria

La Tipometria es el conjunt de tècniques utlitzades per mesurar els carácters d'impremta i diferents aspectes dels processos d'impressió de textos, es mesura amb un tipòmetre. A més estdia la maesura de la composició basada en el cícer del punt.
Martin-Dominique Fertel (1723) primer tipògraf.

Sistema Fournier: (duodecimal, base 12, segle XX) publica una taula de proporcions per a la fundició de tipus, per establir la mesura dels cossos en basa en la nomparela, unitat que es divideix en sis parts que s'anomenen punts, el doble de la nomparela o el mateix el conjunt de dotze punts es diu cícer.
- Sistema Didot (Europa continental): reformulació del sistema de Founrnier assimilant-lo i mad la mesura del peu de rei.
El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072 mm).
Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm).
Cada línea es divideix en 12 punts (0,188 mm).
Cada punt Didot correspón a 2 punts del peu de rei (0,376 mm).
El cícer seguirà essent 12 punts Didots (4,512 mm).
.- Sistema Pica (Àmbit Anglosaxó)

Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm), enlloc de la francesa. S'anomenarà pica i la seva unitat correspondrà a una sisena part de la polzada

Canvis d'unitat:

- Punts Didot (0,376mm)
- Cícero = 12 punts

- Punt de pica (0,352 mm).
- Pica = 12 punts de pica (4,232 mm).

Cicer:
- Milímeteres x 2,660 = punts
- Miímetres x 0,222 = cícers
- Punts x 0,376 = milímetres
- Cícers x 4,512 = milímetres

Pica:
- Milímetres x 2,834 = punts
- Milíemtres x 0,236 = piques
- Punts x 0,352 = milímetres
- Cícers x 4,224 = milímetres

Parts de la lletra:

- Alçada de les majúscules : alçada de les lletres de caixa alta d'una font , presa des de la línia de base fins a la part superior del caràcter .
- Alçada de la xo alçada X : alçada de les lletres de caixa baixa excloent els ascendents i els descendents .
- Anell o espatlla : asta corba tancada que tanca el blanc intern en lletres com ara a la b , la po la o .
- Asta : tret principal de la lletra que defineix la seva forma essencial . Sense ella , la lletra no existiria .
- Asta ascendent : asta de la lletra que sobresurt per sobre de l'alçada x , com en la b , la do la k .
- Asta descendent : asta de la lletra que queda per sota de la línia de base , com en la po a la g .
- Astes muntants : astes principals verticals o obliqües d'una lletra , com la L , B , V o A.
- Asta ondulada o espina : tret principal de la S o de la s.
- Asta transversal o barra : tret horitzontal en lletres com la A , la h , fo la t .
- Basa : projecció que de vegades es veu a la part inferior de la bo a la G.
- Blanc intern : espai en blanc contingut dins d'un anell o trau .
- Braç : part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no està inclosa dins del caràcter , com passa a la E , la K , la T o la L.
- Bucle o trau : porció tancada de la lletra g que queda per sota de la línia de base . Si aquest tret és obert s'anomena simplement cua.
- Cartell : traç corb o poligonal de conjunció entre l'asta i la rematada .