La Tipometria es el conjunt de tècniques utlitzades per mesurar els carácters d'impremta i diferents aspectes dels processos d'impressió de textos, es mesura amb un tipòmetre. A més estdia la maesura de la composició basada en el cícer del punt.
Martin-Dominique Fertel (1723) primer tipògraf.
Sistema Fournier: (duodecimal, base 12, segle XX) publica una taula de proporcions per a la fundició de tipus, per establir la mesura dels cossos en basa en la nomparela, unitat que es divideix en sis parts que s'anomenen punts, el doble de la nomparela o el mateix el conjunt de dotze punts es diu cícer.
- Sistema Didot (Europa continental): reformulació del sistema de Founrnier assimilant-lo i mad la mesura del peu de rei.
El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072 mm).
Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm).
Cada línea es divideix en 12 punts (0,188 mm).
Cada punt Didot correspón a 2 punts del peu de rei (0,376 mm).
El cícer seguirà essent 12 punts Didots (4,512 mm).
.- Sistema Pica (Àmbit Anglosaxó)
Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm), enlloc de la francesa. S'anomenarà pica i la seva unitat correspondrà a una sisena part de la polzada
Canvis d'unitat:
- Punts Didot (0,376mm)
- Cícero = 12 punts
- Punt de pica (0,352 mm).
- Pica = 12 punts de pica (4,232 mm).
Cicer:
- Milímeteres x 2,660 = punts
- Miímetres x 0,222 = cícers
- Punts x 0,376 = milímetres
- Cícers x 4,512 = milímetres
Pica:
- Milímetres x 2,834 = punts
- Milíemtres x 0,236 = piques
- Punts x 0,352 = milímetres
- Cícers x 4,224 = milímetres
Parts de la lletra:
- Alçada de les majúscules : alçada de les lletres de caixa alta d'una font , presa des de la línia de base fins a la part superior del caràcter .
- Alçada de la xo alçada X : alçada de les lletres de caixa baixa excloent els ascendents i els descendents .
- Anell o espatlla : asta corba tancada que tanca el blanc intern en lletres com ara a la b , la po la o .
- Asta : tret principal de la lletra que defineix la seva forma essencial . Sense ella , la lletra no existiria .
- Asta ascendent : asta de la lletra que sobresurt per sobre de l'alçada x , com en la b , la do la k .
- Asta descendent : asta de la lletra que queda per sota de la línia de base , com en la po a la g .
- Astes muntants : astes principals verticals o obliqües d'una lletra , com la L , B , V o A.
- Asta ondulada o espina : tret principal de la S o de la s.
- Asta transversal o barra : tret horitzontal en lletres com la A , la h , fo la t .
- Basa : projecció que de vegades es veu a la part inferior de la bo a la G.
- Blanc intern : espai en blanc contingut dins d'un anell o trau .
- Braç : part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no està inclosa dins del caràcter , com passa a la E , la K , la T o la L.
- Bucle o trau : porció tancada de la lletra g que queda per sota de la línia de base . Si aquest tret és obert s'anomena simplement cua.
- Cartell : traç corb o poligonal de conjunció entre l'asta i la rematada .
Etiquetas
- (Materiales) C10 (5)
- (Serigrafia) C10 (5)
- C03 (3)
- C04 (4)
- C05 (11)
- C06 (3)
- C07 (16)
- C09 (4)
- C1 (2)
- WEB (1)
domingo, 23 de febrero de 2014
domingo, 9 de febrero de 2014
El color
El color es la sennsació mental, fenòmen físic-químic.
Elements imprensicindibles: - La llum
- El objecte
- El observador
- Llum: el sol transmeteix radiació electromagnètica a través de longituds d'ona, van des de ràdio als raigs gamma.
Quan aquestes longituds: - son d'un metre o més: ones radio
- menys d'un metre: microones
- més d'una deumilèsima part de centímerte : infrarrojes
Als raigs gamma tenen un espectre visible/llum blanca.
La llum blanca en un prisma que es desconpón la llum en llums de colors per les diferents longituds d'ona.
La temperatura del color és la mesura numérica de la aparença cromètica d'una font lluminosa.
Correspón a grays Kelvin (ºK), color cos negre i font lluminosa.
Ex: qualsevol objecte escalfat a temperatura alta emet llum i el color varía.
- Objecte: de les qualitats físiques i dels seus pigments de l'objecte iluminat. Abans de què la llum arribi als nostres ulls es modificada pels colorants del objecte. Els colorants son pigments i tintes.
El color d'un objecte es la modifiació de la llum visible.
Quan la llum impacta en un objecte, les ones poden ser: reflexades, absorbides o transmeses.
Les ones de llum que no son abosrvides per l'objecte arriben a l'ull i es produeix un procés.
L'ull, únic capaç de percebre les radiacions electromagnétiques, els colors.
Diferència l'ull humà d'una càmera:
Ull humà Càmera
Parpella Obturador
Pupila Objectiu
Cristalí Lent
Iris Diafragma
Diferències de l'ull que provoca que veiem (percepció) malament els colors:
- Fatiga en la retina.
- Soroll de fons.
- Memòria color.
- Ceguera color.
- El observador: La diferent manera de rebre un color:
- Barreja aditiva de colors --> lum i agrupació de 3 blocs de l'espectre visible.
- Barreja sustractiva --> tintes
Colors aditius es barrejen (RGB) --> colors complementaris (CYM)
Blau i verd = cian ------------> el vermell es el complementari al cian perque no es utilitza.
Vermell i verd = groc --------> blau es el complementari
Vermell y blau = magenta----> verd es el complementari
Sistema o sintesi substractius: funciona sustraent el color de la llum blanca.
Colors primaris: cian, magenta y groc.
Metamerisme: la relativitat del color envers l'observador, la font de llum, els tons circundants o la interacció del color suport i la posició de l'observador així com l'angle d'observació.
El color té tres dimensions:
- To: Clase de color
- Saturació: força i intensitat del color.
- Lluminositat: clar o fosc d'un color.
HSL: (Hue, Saturation, LIghtness).
HSV: (Hue, Saturation, Valor)
HSC: (Hue, Saturation, Croma)
HSB: (Hue, Saturation, Brightness)
Es poden il.lustrar amb un model tridemensional de discos apilats (moviments).
CIE: (1924) comission internacionale eclairaxe --> autoritat de matèries d'iluminació, llum, calor i espais de color.
Espais de color: model que descriu la forma en que els colors es poden representar, ex: RGB, CMYK.
La quantita de color que es pot produir es diu GAMUT o GAMMA.
ICC: (1993) Comerci Internacional de color. Perfil --> descriu com un dispositiu CMYK o RGB captura, mostra, o imprimeix els colors.
Espai de surtida --> CMYK
Espai de entrada --> RGB
Densitómetre: calcula la densitat gradual de la opacitat d'un color.
Colorímetre: mideix els colors gracies a tres sensors.
Espectrofotòmetre: mideix la reclectancia espectral d'una mostra.
Elements imprensicindibles: - La llum
- El objecte
- El observador
- Llum: el sol transmeteix radiació electromagnètica a través de longituds d'ona, van des de ràdio als raigs gamma.
Quan aquestes longituds: - son d'un metre o més: ones radio
- menys d'un metre: microones
- més d'una deumilèsima part de centímerte : infrarrojes
Als raigs gamma tenen un espectre visible/llum blanca.
La llum blanca en un prisma que es desconpón la llum en llums de colors per les diferents longituds d'ona.
La temperatura del color és la mesura numérica de la aparença cromètica d'una font lluminosa.
Correspón a grays Kelvin (ºK), color cos negre i font lluminosa.
Ex: qualsevol objecte escalfat a temperatura alta emet llum i el color varía.
- Objecte: de les qualitats físiques i dels seus pigments de l'objecte iluminat. Abans de què la llum arribi als nostres ulls es modificada pels colorants del objecte. Els colorants son pigments i tintes.
El color d'un objecte es la modifiació de la llum visible.
Quan la llum impacta en un objecte, les ones poden ser: reflexades, absorbides o transmeses.
Les ones de llum que no son abosrvides per l'objecte arriben a l'ull i es produeix un procés.
L'ull, únic capaç de percebre les radiacions electromagnétiques, els colors.
Diferència l'ull humà d'una càmera:
Ull humà Càmera
Parpella Obturador
Pupila Objectiu
Cristalí Lent
Iris Diafragma
Diferències de l'ull que provoca que veiem (percepció) malament els colors:
- Fatiga en la retina.
- Soroll de fons.
- Memòria color.
- Ceguera color.
- El observador: La diferent manera de rebre un color:
- Barreja aditiva de colors --> lum i agrupació de 3 blocs de l'espectre visible.
- Barreja sustractiva --> tintes
Colors aditius es barrejen (RGB) --> colors complementaris (CYM)
Blau i verd = cian ------------> el vermell es el complementari al cian perque no es utilitza.
Vermell i verd = groc --------> blau es el complementari
Vermell y blau = magenta----> verd es el complementari
Sistema o sintesi substractius: funciona sustraent el color de la llum blanca.
Colors primaris: cian, magenta y groc.
Metamerisme: la relativitat del color envers l'observador, la font de llum, els tons circundants o la interacció del color suport i la posició de l'observador així com l'angle d'observació.
El color té tres dimensions:
- To: Clase de color
- Saturació: força i intensitat del color.
- Lluminositat: clar o fosc d'un color.
HSL: (Hue, Saturation, LIghtness).
HSV: (Hue, Saturation, Valor)
HSC: (Hue, Saturation, Croma)
HSB: (Hue, Saturation, Brightness)
Es poden il.lustrar amb un model tridemensional de discos apilats (moviments).
CIE: (1924) comission internacionale eclairaxe --> autoritat de matèries d'iluminació, llum, calor i espais de color.
Espais de color: model que descriu la forma en que els colors es poden representar, ex: RGB, CMYK.
La quantita de color que es pot produir es diu GAMUT o GAMMA.
ICC: (1993) Comerci Internacional de color. Perfil --> descriu com un dispositiu CMYK o RGB captura, mostra, o imprimeix els colors.
Espai de surtida --> CMYK
Espai de entrada --> RGB
Densitómetre: calcula la densitat gradual de la opacitat d'un color.
Colorímetre: mideix els colors gracies a tres sensors.
Espectrofotòmetre: mideix la reclectancia espectral d'una mostra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)