Sistema d'impressió rotogravat

EL rotogravat és un sistema d'impressió industrial que empra una forma impressora enfonsada, en "Buit".
La zona imatge està tallada a la base de la forma impressora, mitjançant cel·les o alvèols i apareix enfonsada respecte de la zona que no imprimeix.
Per imprimir, la forma impressora se submergeix en tinta líquida i mitjançant una rasqueta es retira l'excedent de les cel·les. Després es pressiona suaument sobre el suport i li transfereix la tinta que contenen les mateixes.
El gravat en relleu és l'únic sistema capaç de donar més o menys tinta per punt de imatge.

Els elements que caracteritzen el sistema d'impressió en gravat al buit són els següents:
- Forma en buit dura.
- Tinta líquida.
- Imprès sense tramar.
- Impressió en rotatives


El rotogravat s'ha utilitzat tradicionalment per a impressió de qualitat en grans tirades, còpies d'art, revistes en quadricromia, suplements en color, etc. També en el mercat d'embalatge: sobre cel · lofana, plàstic comú, complexos, etc.
L'imprès de gravat en relleu es distingeix pels següents aspectes:
- Punts tots de la mateixa mida.
- Punts de diferent gradació de tinta.
- Puntejat blanc en zones de massa.
- Poden aparèixer ratlles (racleta).
- Els tipus poden aparèixer serrats.

La forma impressora és un cilindre, però en funció de l'aspecte
final que presenten les cel · les que el componen, hi ha tres tipus de forma buit:
- Buit convencional.
- Autotípico.
- Semiautotípico.

Les màquines de buit són rotatives . Les parts principals d'una rotativa buit són :
- Portabobines .
- Cossos d'impressió.
- Plegadora .
Portabobines:
És el dispositiu que conté la bobina a imprimir. Es troba situat a la
entrada de màquina . També serveix per mantenir la tensió necessària per al
recorregut correcte de la banda . La bobina ha de ser retensada constantment en
consonància amb el diàmetre actiu de la mateixa i cada velocitat de producció de
la rotativa .
Cossos d'impressió:
El cos impressor té la funció de transmetre la imatge gravada en el cilindre ,
sobre el suport . El cos es compon d'una sèrie d'elements :
- Cilindre gravat .
- Cubeta de tinta .
- Racleta .
- Cilindre de pressió .
- Cilindre de contrapressió .
El cilindre que transporta la imatge a imprimir és un cilindre massís amb recobriment de coure , gravat en buit ,mitjançant una xarxa de cel·les . aquest cilindre gira contínuament dins d'una cubeta de tinta .
La cubeta, conté la tinta líquida per imprimir . És un recipient tancat que permet mantenir constant la viscositat de la tinta , impedint la seva evaporació prematura .
La racleta és una fulla d'acer amb la vora afilada que pressiona contra el cilindre gravat , fregant lleugerament la seva superfície . La seva actuació serveix per retirar la tinta sobrant del cilindre gravat , deixant només la tinta dins de les cel·les
El cilindre de pressió té la missió de pressionar el suport contra el cilindre. Pressió, que ha de ser uniforme en tota la superfície de contacte. És un cilindre d'acer revestit de cautxú tou , per proporcionar un correcte
contacte en tota la superfície de tangència .
El cilindre de contrapressió , també anomenat de suport té la missió de empènyer sobre el cilindre impressor per complementar la pressió inicial que aquest realitza sobre el suport.
Plegadora:
El treball de l'estructura de plegadora és variat i pot consistir bàsicament a: invertir , superposar , realitzar tall transversal , encartar , plegar i cosir .
El moviment de la plegadora està compassat al dels cossos impressors ,encara que normalment la seva velocitat és menor al d'aquells , pel que ha de reduir la marxa .

El cilindres gravats imprimeixen en contacte directe amb el suport.
Al sistema, podrem trobar un gran ventall de màquines en funció, entre d’altres, del suport.
Al procés, hi han tot un seguit de pases habituals que no depenen del tipus de màquina. Després de l’aplicació de la capa de coure, si s’ha de fer un tiratje molt gran, el cilindre es protegeix, una vegada gravat, amb una capa de crom.
Mica en mica es van imposant sistemes de gravat per làser, com ara el de la imatge, que substitueixen els més tradicionals helioklischographs, que a començaments dels 80 van deixar de banda els sistemes fotosensibles al àcid.